Iscola mèdia

“Narat su ditzu” – Ischedas pro imparare carchi ditzu a sos pitzinnos

Sos ditzos sunt espressione de sas comunidades chi los ant creados; narant veridades universales e dant cussìgios sàbios, movende dae sa vida de onni die de una sotziedade chi oe no esistit prus.

Sunt imbàtidos a nois mustrende sa “fotografia” de sa vida de sos tempos colados e mantenende paràulas antigas chi oe non si narant prus ma chi abarrant in su ditzu in formas “cristallizadas”, comente fòssiles.

Nos paret importante chi sa gioventude no los ismèntighet e amus pensadu de fàghere una sèrie de ischedas pro imparare a sos pitzinnos de oe sa sapièntzia de eris.
Publicamus in fatu unu libreddu chi cuntenet una vintina de ditzos antigos, in una sèrie de ischedas in ue sos pitzinnos si podent ispassiare gioghende cun sas paràulas e cun sas frases.



Eleonora de Arborea ispiegada a sos pitzinnos de 4° e 5° elementare

S'istòria de Lionora e de sa Carta de Logu ispiegada a pitzinnos de 4° e 5° elementare e a giovaneddos de s'iscola mèdia.

Ispiegadu in manera crara, adata a totus, custu libreddu est s'ùrtima òpera de su grupu "Storia sarda nella scuola italiana", una rete de autores, mastros, linguistas chi aprontant materiales pro ispiegare s'istòria sarda a sos pitzinnos bidu chi in sos libros de iscola si bi nde faeddat belle nudda.

S'istòria est contada a tenore de s'edade de chie est destinada e andat paris cun sa periodizatzione imposta dae sos programmas ministeriales.

Sos libros sunt in formadu Pdf e si podent iscarrigare (sena pagare nudda) dae su situ www.lastoriasarda.com.

Pro iscarrigare su libreddu chi faeddat de Lionora podides incarcare inoghe.

In su situ sunt disponìbiles sos testos chi sighint:

Storia sarda da colorare (iscola de s'infàntzia; classe 1° e 2°);
Edade prenuràgica (classe 3°);
Edade nuràgica (classe 4°);
Sa die de sa Sardigna (classe 3°, 4°, 5°);
Medioevu in Sardigna (classe 1° mèdia);
Su Noighentos in Sardigna (classe 3° mèdia).
Cun custu libru chi faeddat de Lionora si agiunghet un'àteru matoneddu a sa connoschèntzia de s'istòria e de sas orìgines nostras.



Unu libreddu in sardu pro ammentare sas fèminas sardas de sièntzia

Chenàbura 11 de freàrgiu est sa Die internatzionale de sas fèminas e pitzocas in sa Sièntzia. L'at istabilidu s'Assemblea generale de sas Natziones Aunidas in su 2015, pro pònnere in evidèntzia comente, a livellu mundiale, b'apat ancora diferèntzias de gènere in totu sas disciplinas iscientìficas, tecnològicas, ingegnerìsticas e matemàticas.

Pro custa resone, ocannu sos giòvanos de s'Assemblea Natzionale Sarda (ANS) at pensadu de ammentare unas cantas fèminas sardas de sièntzia, pro lis dare boghe a manera chi sos pitzinnos sardos las potzant tènnere comente figuras de riferimentu chi agiuent sa partetzipatzione de sas pitzinnas a sa sièntzia.

Su libreddu, bilìngue, presentat sas figuras de bator fèminas sardas chi si sunt distintas in disciplinas iscientìficas: Adelasia Cocco (sa prima fèmina "medico condotto" in Itàlia), Eva Mameli (prima botànica de Itàlia), Fulvia Riccardino (prima ingeniera sarda) e Nereide Rudas (prima fèmina chi at otentu sa càtedra ordinària de antropologia criminale e psichiatria).

Aunidas a su libreddu b'at ischedas de sìntesi chi sos pitzinnos podent colorare.

Pro sos mastros est risursa bella a beru, chi podent impreare siat pro s'11 de freàrgiu siat pro s'8 de martzu, Festa de sa fèmina.

Pro iscarrigare su libreddu podides incarcare in custu link. Sas ischedas de colorare las iscarrigades dae inoghe.



Gràssia - Sèberu de contos de Grazia Deledda

Amus pensadu de bortare in limba sarda carchi contu de Grazia Deledda e de los publicare oe, 27 de cabudanni, pro ammentare sos 150 annos dae sa nàschida de s'iscritora e prèmiu Nobel, nàschida in Nùgoro su 27 de cabudanni de su 1871.

Sos contos, bortados in sardu dae Maria Giovanna Serchisu, sunt 8 e dae su 4 de santugaine Ràdio Planàrgia los at a trasmìtere ogni lunis a mesudie (h 12) e in rèplica a sas 5 de sero (h 17,00).

Sos pdf los podides iscarrigare dae sos link chi sighint:

Su contu de una manta

Su donu de Nadale

S'ànghelu

Su sirboneddu

Brullas de beranu

Sa pitzoca de Otzana

Nostra Signora de su sòrighe

Su basu de su gobbinu

Bona letura!



"Nara cìxiri!" - Materiales pro sa Die de sa Sardigna

Dae inoghe a carchi die amus a festare sa Die de sa Sardigna, festa istituida dae sa Regione sarda in su 1993 pro ammentare sa "Die de s'aciapa", cussa die de su 1794 cando sos sardos nch'ant bogadu a sonu de corru sos piemontesos dae s'ìsula, istracos de sas ingiustìtzias e de sas prepotèntzias issoro.

Pro sos mastros chi cherent faeddare de custa die importante pro s'istòria nostra, publicamus carchi materiale de iscarrigare o visionare in Rete.

Su primu est su libreddu "Sa Die de sa Sardigna" aprontadu in su 2016 dae su grupu de traballu "Storia sarda nella scuola italiana". Su pdf, iscritu in italianu in manera fàtzile e crara, si podet iscarrigare dae custu link.

Si cherides mustrare carchì vìdeo, bos nde cussigiamus una pariga, siat in sardu siat in italianu.

Sos vìdeos in sardu sunt aprontados dae sos giòvanos de ANS - Assemblea Natzionale Sarda: in su primu, sa mastra Isabella Tore ispiegat sos acadimentos de sa die (abbàida inoghe); in su segundu, sa paràula de òrdine "Nara cìxiri!" ('Pronunzia la parola cece!'), chi fiat impreada dae sos rebelles pro distìnghere sos sardos dae sos piemontesos chi non fiant bonos a pronuntziare sa "scèscia" (x), benit impreada comente metàfora de libertade (abbàida inoghe).

In italianu agatades una bella sìntesi de sos acadimentos in su vìdeo chi agatades incarchende inoghe. Li faghent de acumpangiamentu sas paràulas de "Su patriotu sardu a sos feudatàrios", cantzone iscrita in cussos annos dae Frantziscu Innàtziu Mannu.

Su cummentu a sos avenimentos l'agatades in sa de 6 puntadas de sa trasmissione "40° parallelo", in ue s'istòricu Luciano Carta afrontat s'argumentu cun su giornalista Giacomo Serreli.

A chie si cheret agiuare cun ischedas fàtziles, publicamus cussas aprontadas dae Màriu A. Sanna pro sos pitzinnos de iscola (podides iscarrigare su pdf incarchende in custu link).

Si podet finas visionare s'anteprima de unu film de animatzione intituladu 28 abrile 1794: sa die de sa Sardigna, realizadu dae sas editziones Condaghes cun sa regia de Bruno Olivieri, incarchende inoghe.

Pro connòschere mègius s'argumentu, podides lèghere s'artìculu "Nara cìxiri - Sa die de s'aciapa" iscritu dae Manuela Ennas.

In ùrtimu, pro sos amantiosos de sa poesia, ponimus su cullegamentu a sa cantzone "Festa" iscrita dae Jorgi Rusta, chi preguntat a sos sardos ite tenent de festare su 28 de abrile, bida sa situatzione de dificultade manna chi sa Sardigna est bivende dae tempus meda. Sos concruos de Rusta sunt "che a cuss'aprile est ora de si pesare / ca peus de tanno semus cumbinatos".

Bona festa a totus!



Sa Die de sa Sardigna - Unu libreddu de iscarrigare

Cras 28 de abrile est sa Die de sa Sardigna, festa chi ammentat su 28 de abrile 1794, cando sos Sardos in rivolta nch'aiant bogadu a sonu de corru sos notàbiles Piemontesos e su Vitze-Re.
Pro sos mastros de iscola chi cherent ispiegare sos acadimentos de custa die a sos pitzinnos, publicamus su link a unu bellu traballu fatu dae su grupu de "Storia sarda nella scuola italiana", chi at faeddadu in manera fàtzile de sa chi in Casteddu si narat "sa Die de s'Aciapa" ('il giorno della cattura'), cando pro distìnghere sa gente sarda dae sa gente de foras s'intimaiat "Nara cìxiri" ca sos continentales non bi fiant bonos a pronuntziare bene sa cunsonante X.
Chie cheret iscarrigare su libreddu podet incarcare in custu link.
In custas dies, s'Assemblea Natzionale Sarda (ANS) at publicadu finas una vìdeo-letzione in ue sa mastra Isabella Tore faeddat de custu argumentu. 

 

 

Est essidu su testu de istòria sarda pro sa 3° mèdia

Sighit s'impignu de su grupu de mastros chi sunt ponende in Rete una sèrie de libros de istòria sarda de iscarrigare gratis. Pròpiu in custas dies est essidu su libreddu chi faeddat de s'istòria sarda pro sa classe 3° mèdia. Si bi tratat de su Noighentos in Sardigna: s'època fascista, sa Segunda gherra mundiale, sa ricostrutzione, sos annos de su boom econòmicu, incomintzu de s'època contemporànea
Su traballu est bene fatu meda, ponet in evidèntzia comente sa Sardigna at bìvidu cussos momentos istòricos in relatzione a su chi capitaiat in su mundu, cun unu limbàgiu e un'istile adatu a sos giovaneddos de sas mèdias.
Unu trastu importante, duncas, chi agiuat sos Sardos mannos e piticos a cumprèndere chie sunt.
Su pdf si podet iscarrigare gratis dae custu link.
(GFP)


 

Su C.E.A.S. Montalbo de Lodè faghet educatzione ambientale in sardu

Su C.E.A.S. (Tzentru de Educatzione Ambientale) Montalbo de Lodè dae paritzos annos est faghende educatzione ambientale chirchende de aunire sa connoschèntzia de su patrimòniu naturale cun sa cultura e sa limba sarda, pro chi nde nascat una cussèntzia prus manna de cantu s'ambiente est importante e de cantu cheret difesu.
S'idea noa chi su Tzentru est mandende a in antis pro more de s'operadore de Ufìtziu Limba Sarda Angelo Canu est chi sa connoschèntzia de su patrimòniu naturale andat a manu mantesa cun sa connoschèntzia de sa cultura e de sa limba sarda. Pro custa resone, in prus de sas bìsitas guidadas, su Tzentru at ativadu laboratòrios e giogos didàticos cun sos pitzinnos de iscola. Dae custas atividades nd'at nàschidu vìdeos interessantes meda, bortas meda f.atos in sardu, chi sunt istados publicados in su canale Youtube de su C.E.A.S.
Unu vìdeu in particulare nos est agradadu meda: l'at fatu Angelo Canu cun sos pitzinnos de sa classe 5ˆ de s'Iscola Primària de Lodè, paris cun sa mastra Lucia Dolfi. Faeddat de unu supereroe chi si narat Natureddu, chi imparat a sos pitzinnos sas bonas pràticas de sustenibilidade ambientale (chi sos alimentos non cherent dissipados, chi s'arga cheret diferentziada, chi s'abba cheret risparmiada, etc.).
Pro abbaidare sas aventuras de Natureddu incarcade inoghe e ispassiade·bos!

 

 

Intre istòria e limba: su situ "Sardigna e Mediterràneu"

Dae sa miniera de oro de su web, una prenda pro chie totu cheret imparare s'istòria e sa limba sarda: su situ "Sardigna e Mediterràneu".
Est unu situ de istòria sarda chi tratat finas de literadura, architetura e limba. Sa particularidade est chi s'istòria de s'Ìsula benit cullegada a s'istòria de sos àteros pòpulos mediterràneos e europeos, chi dae semper b'ant tentu interessos istratègicos e chi mai ant fatu contu de su pòpulu chi l'abitaiat, chi puru teniat economia e cultura pròpia.
In sos sèculos sa Sardigna at bidu passende Cartaginesos, Romanos e Àrabos finas a imbàtere a Catalanos-Aragonesos, Ispagnolos, Piemontesos, Frantzesos e Italianos.
Sos Sardos no l'ischint, ma s'Ìsula issoro in sos tempos antigos trataiat cun guvernos e cun res: Amsìcora cuntrataiat cun sos Cartaginesos, a Barisone l'at incoronadu s'imperadore Federicu Barba-ruja, Angioy fiat in tratativas cun Napoleone.
In pagas paràulas, custu situ est unu traste importante pro totu cussos mastros de iscola (e sunt meda) chi in sas letziones issoro faeddant finas de istòria locale.
Su situ est iscritu totu in sardu e b'at finas una parte dedicada a sa grammàtica.
Sos autores sunt Antoni (Tonino) Bussu e Pàula Marcella Mereu. S'editzione l'at fata Alfa Editrice in su 2012.
Pro intrare a lu bìere podides incarcare inoghe.

 

 

Paristòrias e Printzipeddu - File de iscarrigare

Est in distributzione su materiale didàticu pro pitzinnos de iscola materna, elementare e mèdia aprontadu dae s'Ufìtziu Limba Sarda de Pianalza-Montiferru otzidentale.
Sas iscolas maternas e elementares ant a retzire su libreddu "Paristòrias", chi est su de tres volùmenes de sa sèrie "Ajò a iscola". Si b'agatant  una sèrie de paristòrias de su connotu chi a dies de oe sa gente no ammentat prus (Pimpirincinu; Su contu de sas tzìpulas; Sa pudda chi non cheriat criare; Comare Sorighita e su puddu Cantareddu).
Sas iscolas mèdias ant a retzire s'adatamentu teatrale de "Su Printzipeddu" de Antoine de Saint-Exupéry, chi sos pitzinnos ant a pòdere drammatizare paris cun sos mastros.
S'idea de sas autoras Gianfranca Piras e Maria Giovanna Serchisu est de dare trastos de traballu a sos mastros chi cherent impreare su sardu in iscola e difatis in su primu volùmene de sa sèrie "Ajò a iscola" b'aiat elementos de sas connoschèntzias de base (dies de sa chida, meses de s'annu, etc.) e in su segundu sa bortadura in sardu de sos contos de Esopo e de Fedro.
Sos libros, publicados cun su cuntributu de sa lege regionale 6/2012 (art. 2, comma 13, annualidade 2013), sunt curados dae sa sotziedade cooperativa "L'Altra Cultura" de Aristanis. Su progetu gràficu est de Badabò de Enrica Fara. Sas immàgines de "Su Printzipeddu" sunt de Tiziana Onida.
Sa versione "sfogliabile" si podet abbaidare incarchende in sos cullegamentos chi sighint:
"Ajò a iscola 3 - Paristòrias" (abbàida)
"Su Printzipeddu" (abbàida).
Chie cheret iscarrigare sos libreddos in formadu pdf si podet cullegare a sos link chi ponimus in fatu:

 

 

"Nur, il popolo delle torri" - Vìdeu pro iscola mèdia

Seis amantiosos de sas pinturas animadas? Su vìdeu chi publicamus oe bos at a agradare meda.
Si narat "Nur, il popolo delle torri", est ambientadu in època nuràgica e naschet comente tesi de làurea ispetzialìstica in "design comunicatzione visiva e multimediale" de s'universidade La Sapienza de Roma. S'autore si narat Matteo Loddo e a dies de oe est traballende in Cànada.
Su vìdeu est su trailer de proposta pro unu film animadu ambientadu in època nuràgica (1800-300 a. C.). A dolu mannu esistit ebbia in versione italiana, ca su progetu pro lu fàghere in sardu non fiat istadu finantziadu.
In s'isetu de lu tènnere finas in limba sarda, lu podides abbaidare incarchende inoghe.




Libros de istòria sarda de iscarrigare gratis

Totu sos mastros interessados a faeddare de istòria sarda a sos pitzinnos de iscola como tenent un'istrumentu de prima calidade pro more de su grupu "Storia sarda nella scuola italiana", chi est unu grupu de autores e mastros chi sunt traballende a tìtulu voluntàriu pro nche fàghere intrare s'istòria sarda a iscola.
Finas a como, difatis, in sos libros de iscola s'istòria de Sardigna no est mentovada mai. Sas pagas bortas chi si nde faeddat b'at informatziones isballiadas (leghe s'artìculu iscritu dae Frantziscu Sanna subra de custu argumentu) e càpitat finas chi in sas mapas sa Sardigna mancu si b'agatet.
Est pro cussu chi su grupu Storia sarda nella scuola italiana at comintzadu a preparare materiales didàticos in formadu digitale, chi chie cheret si nde podet iscarrigare dae su link http://lastoriasarda.com/didattica/ o dae sa pàgina Facebook issoro sena pagare nudda.
Finas a como si podent iscarrigare sos testos chi sighint:
Storia sarda da colorare (iscola de s'infàntzia; classe 1° e 2°);
Edade prenuràgica (classe 3°);
Edade nuràgica (classe 4°);
Sa die de sa Sardigna (classe 3°, 4°, 5°).
Pro sos pitzinnos de prima mèdia b'at unu testu de istòria medievale chi in 78 pàginas presentat 5 mòdulos chi tratant de s'època vandàlica, bizantina e giudicale in Sardigna, cun mapas cuntzetuales, ischedas, mòdulos de verìfica.
Unu traballu de prima calidade, duncas, postu a disponimentu de sa Rete pro chi totus nde tèngiant profetu.


Cursu de sardu-inglesu - Ischedas de iscarrigare

In su 2014 in Iscanu s'Ufìtziu Limba Sarda at organizadu unu cursu de inglesu in sardu. Sa novidade de s'initziativa (finas a cussu momentu su sardu non si fiat impreadu mai pro veiculare s'imparu de s'inglesu) at ispantadu sa gente, talis chi b'at istadu una partetzipatzione manna (prus de 50 persones) e nd'ant faeddadu finas sos giornales.
Publicamus inoghe sas ischedas didàticas aprontadas dae su mastru Austinu Sanna chi at fatu su cursu. Tratant sos argumentos de base pro imparare a comunicare in inglesu: su verbu "èssere", s'istrutura de sa frase, sos pronùmenes personales, sos agetivos possessivos. Pro onni argumentu agatades finas sos esertzìtzios cullegados, leados dae unu libru de inglesu pro printzipiantes.
Podides iscarrigare su materiale dae sos link postos in fatu.

 

 

 

Sos Peanuts faeddende in sardu: tauleddas pro iscola mèdia

Comente nois operadores naramus semper, su sardu si podet impreare pro faeddare de cale si siat cosa. In sardu si podet fàghere cultura, cantare, prànghere e finas rìere.
In su blog blog In sardu est prus bellu aìmus publicadu paritzas bortas sas tauleddas de Gisa Dessì, operadora de limba sarda imprestada a s'iscola chi at bortadu in sardu unas cantas tauleddas de sos Peanuts de Schulz.
Incarchende in sos cullegamentos podides bìdere a Lucy faeddende a sa sola, brighende a Linus ca fiat riende e bantende·si de èssere revessa. Podides rìere cando Snoopy faghet sa cugurra o fàghere unu pagu de filosofia cun issu.
Bidu chi custas tauleddas si podent impreare finas in iscola, nde publicamus àteras cun s'augùriu chi nde tengiais profetu bonu.













 

 

 

Contos antigos e noos de Montiferru e Sinis

Dae su blog "In sardu e pro su sardu" ponimus su cullegamentu a una sèrie de contos publicados dae Silvia Mastinu, operadora chi at traballadu pro paritzos annos in sas biddas de Montiferru-Sinis.
Si tratat pro su prus de contos tìpicos de cussa zona (Su contu de su machìmini, Maria Pintaoru) ma b'est finas su contu de Sa Spetziada de Tramatza bogadu dae sos Contus de forredda de Giuseppe Dessì e unu contu horror iscritu dae sos pitzinnos de sa biblioteca comunale de Nurachi in su 2014, chi at bìnchidu sa de IV editziones de Pabàriu, cuncursu literàriu de prosa in limba sarda.
Bae a sa pàgina de sos contos.

 

 

 Ischedas a fumetos pro imparare a faeddare in sardu

Bortas meda cumbinat de intèndere gente narende "Io capisco bene il sardo ma non sono capace di parlarlo perchè nessuno me l'ha insegnato". Nos càpitat, comente operadores, de pensare a ite si podet fàghere pro agiudare custa gente chi cheret faeddare sa limba sua ma timet a bi provare.
No est fàtzile, ca testos non si nd'agatat e tocat a s'imbentare su materiale dae bellanou.
In Nughedu (Santa Vittoria) ocannu amus provadu a isperimentare unu cursu de base pro chie s'est acurtziende a sa limba sarda pro sa prima borta. Sunt 6 letziones in Power Point cun sos elementos de base (si presentare, saludare, dies e meses, etc.) e esertzìtzios cullegados. Podet èssere un'incomintzu pro chie si cheret improntare a faeddare in sardu pro sa prima borta.
Las publicamus in versione Pdf in casu chi calicunu tèngiat praghere de las impreare pro imparare a àtere sa limba bella nostra.
Iscriviti a: Post (Atom)