23.6.22

Mètodos pro imparare su sardu a sos pitzinnos -- Sa tesi de làurea de Silvia Mastinu (pdf de iscarrigare)

"Comente si faghet a trasmìtere a sos pitzinnos su praghere de imparare sa limba sarda?". Est custa sa pregunta chi faghet de base a sa tesi de làurea de Silvia Mastinu, operadora linguìstica chi in custas dies at leadu sa segunda làurea in Sièntzias de sa Formatzione Primària.

Sa tesi est intitulada "Metodologie ludico didattiche per l'apprendimento della lingua minoritaria" e tenet sa punna de pònnere paris sos mètodos educativos lùdicos cun s'imparu de sa limba sarda.

Silvia at traballadu pro annos meda cun sos pitzinnos, e l'ischit chi sos pitzinnos in sardu non bi faeddant prus. E ischit finas chi, pro bi lis pòdere imparare, tocat de intrare in sintonia cun issos e de los fàghere incantare de s'argumentu agatende sa manera giusta. E ite est chi lis agradat a sos pitzinnos? A giogare. Duncas sa manera giusta est a los fàghere imparare gioghende.

Su traballu ponet paris sos istùdios de didàtica e s'esperièntzia pràtica de s'autora, chi pro tantos annos at traballadu in iscola comente esperta de limba sarda. Est nàschidu pro èssere un'agiudu pràticu, bidu chi finas a como trastos ispetzìficos de custu argumentu non si nd'agatat.

S'òpera est dividida in tres partes: sa prima tratat de sa situatzione de sa limba sarda a dies de oe; sa segunda faeddat de sa didàtica de su giogu; sa de tres de sas metodologias chi agiuant sa didàtica.

In custu ùrtimu capìtulu b'at una parte teòrica e una sèrie de ischedas operativas pro esigèntzias diferentes (ascurtu ebbia; produtzione orale; aprofundamentu de terminologia e grammàtica; grammàtica cuntrastiva). Sas ischedas cuntenent esempros de atividades isperimentadas dae s'autora cun profetu e sunt craras e fàtziles.

Unu traballu bene fatu a beru, chi podet dare tantas ideas a mastros, operadores linguìsticos e finas a babbos e mamas.

Nos diat pràghere chi custa guida, chi publicamus in pdf cun su permissu gentile de s'autora, siat publicada luego comente libru e lu potzant tènnere totu sos chi sunt interessados a s'argumentu.

Iscàrriga su pdf

(GF.P.)

13.5.22

Eleonora de Arborea ispiegada a sos pitzinnos de 4° e 5° elementare

S'istòria de Lionora e de sa Carta de Logu ispiegada a pitzinnos de 4° e 5° elementare e a giovaneddos de s'iscola mèdia.

Ispiegadu in manera crara, adata a totus, custu libreddu est s'ùrtima òpera de su grupu "Storia sarda nella scuola italiana", una rete de autores, mastros, linguistas chi aprontant materiales pro ispiegare s'istòria sarda a sos pitzinnos bidu chi in sos libros de iscola si bi nde faeddat belle nudda.

S'istòria est contada a tenore de s'edade de chie est destinada e andat paris cun sa periodizatzione imposta dae sos programmas ministeriales.

Sos libros sunt in formadu Pdf e si podent iscarrigare (sena pagare nudda) dae su situ www.lastoriasarda.com.

Pro iscarrigare su libreddu chi faeddat de Lionora podides incarcare inoghe.

In su situ sunt disponìbiles sos testos chi sighint:

Storia sarda da colorare (iscola de s'infàntzia; classe 1° e 2°);
Edade prenuràgica (classe 3°);
Edade nuràgica (classe 4°);
Sa die de sa Sardigna (classe 3°, 4°, 5°);
Medioevu in Sardigna (classe 1° mèdia);
Su Noighentos in Sardigna (classe 3° mèdia).
Cun custu libru chi faeddat de Lionora si agiunghet un'àteru matoneddu a sa connoschèntzia de s'istòria e de sas orìgines nostras.
(GF.P.)


3.5.22

Ischedas didàticas pro sa Festa de sa Mama

Ocannu sa Festa de sa Mama resurtat domìniga 8 de martzu. Ista chida sos mastros ant a aprontare sas ischedas e sos traballigheddos pro chi sos pitzinnos potzant festare in manera dèchida sas mamas issoro e  amus pensadu de lis dare carchi trastu de traballu pro chi, si cherent, lu potzant fàghere finas in sardu.

Una parte de custas ischedas sunt iscarrigadas dae sa pàgina https://pianetabambini.it/ chi cuntenet ischedas didàticas de tantas genias. Nois las amus bortadas in sardu, las podides iscarrigare dae sos link chi sunt in fundu.

(GF.P.) 














22.4.22

Sa "Die de sa Sardigna" ispiegada a sos pitzinnos

Immàgine iscarrigada dae sa Rete
Dae inoghe a carchi die amus a festare sa Die de sa Sardigna, festa istituida dae sa Regione sarda in su 1993 pro ammentare sa "Die de s'aciapa", cussa die de su 1794 cando sos sardos nch'ant bogadu a sonu de corru sos piemontesos dae s'ìsula, istracos de sas ingiustìtzias e de sas prepotèntzias issoro.

Pro sos mastros chi cherent faeddare de custa die importante pro s'istòria nostra, publicamus carchi materiale de iscarrigare o visionare in Rete.

Su primu est su libreddu "Sa Die de sa Sardigna" aprontadu in su 2016 dae su grupu de traballu "Storia sarda nella scuola italiana". Su pdf, iscritu in italianu in manera fàtzile e crara, si podet iscarrigare dae custu link.

Si cherides mustrare carchì vìdeo, bos nde cussigiamus una pariga, siat in sardu siat in italianu.

Sos vìdeos in sardu sunt aprontados dae sos giòvanos de ANS - Assemblea Natzionale Sarda: in su primu, sa mastra Isabella Tore ispiegat sos acadimentos de sa die (abbàida inoghe); in su segundu, sa paràula de òrdine "Nara cìxiri!" ('Pronunzia la parola cece!'), chi fiat impreada dae sos rebelles pro distìnghere sos sardos dae sos piemontesos chi non fiant bonos a pronuntziare sa "scèscia" (x), benit impreada comente metàfora de libertade (abbàida inoghe).

In italianu agatades una bella sìntesi de sos acadimentos in su vìdeo chi agatades incarchende inoghe. Li faghent de acumpangiamentu sas paràulas de "Su patriotu sardu a sos feudatàrios", cantzone iscrita in cussos annos dae Frantziscu Innàtziu Mannu.

Su cummentu a sos avenimentos l'agatades in sa de 6 puntadas de sa trasmissione "40° parallelo", in ue s'istòricu Luciano Carta afrontat s'argumentu cun su giornalista Giacomo Serreli.

A chie si cheret agiuare cun ischedas fàtziles, publicamus cussas aprontadas dae Màriu A. Sanna pro sos pitzinnos de iscola (podides iscarrigare su pdf incarchende in custu link).

Si podet finas visionare s'anteprima de unu film de animatzione intituladu 28 abrile 1794: sa die de sa Sardigna, realizadu dae sas editziones Condaghes cun sa regia de Bruno Olivieri, incarchende inoghe.

Pro connòschere mègius s'argumentu, podides lèghere s'artìculu "Nara cìxiri - Sa die de s'aciapa" iscritu dae Manuela Ennas.

In ùrtimu, pro sos amantiosos de sa poesia, ponimus su cullegamentu a sa cantzone "Festa" iscrita dae Jorgi Rusta, chi preguntat a sos sardos ite tenent de festare su 28 de abrile, bida sa situatzione de dificultade manna chi sa Sardigna est bivende dae tempus meda. Sos concruos de Rusta sunt "che a cuss'aprile est ora de si pesare / ca peus de tanno semus cumbinatos".

Bona festa a totus!

(GF.P.)


28.2.22

Libros noos de s'Ufìtziu Limba Sarda, cun Cd allegadu

Sunt publicados in paperi ma si podent iscarrigare finas cun su QR-code. Semus faeddende de sos libros Gràssia e Leturas pro sa classe 3° ideados e realizados dae sas operadoras de s'Ufìtziu Limba Sarda de Pianalza e Montiferru otzidentale.

Su primu est unu sèberu de contos de Grazia Deledda bortados in sardu dae Maria Giovanna Serchisu e trasmìtidos dae Ràdio Planargia in 8 puntadas pro ammentare sos 150 annos dae sa nàschida de s'iscritora nugoresa. A su libru b'est abbinadu unu Cd cun s'àudiu de sos contos, pro chie tenet praghere de si los ascurtare o de los fàghere intèndere a betzos e malàidos.

Su segundu est sa bortadura de contos leados dae su libru Letture per la classe 3° (Milano, Casa Editrice Testi Elementari, 1972) a cura de Aldo Visalberghi. Sos contos, bortados in sardu dae Gianfranca Piras, sunt destinados a pitzinnos de 3° elementare. Onniunu est cullegadu a argumentos chi sos pitzinnos istùdiant in iscola (atòngiu, Nadale, beranu, etc.) e cuntenent finas su testu in italianu pro pòdere fàghere cunfrontos intre sas limbas.

Ambos libros cuntenent su QR-code, a manera chi chie cheret si los potzat iscarrigare dae Internet.

(GF.P.)


9.2.22

Unu libreddu in sardu pro ammentare sas fèminas sardas de sièntzia

Chenàbura 11 de freàrgiu est sa Die internatzionale de sas fèminas e pitzocas in sa Sièntzia. L'at istabilidu s'Assemblea generale de sas Natziones Aunidas in su 2015, pro pònnere in evidèntzia comente, a livellu mundiale, b'apat ancora diferèntzias de gènere in totu sas disciplinas iscientìficas, tecnològicas, ingegnerìsticas e matemàticas.

Pro custa resone, ocannu sos giòvanos de s'Assemblea Natzionale Sarda (ANS) at pensadu de ammentare unas cantas fèminas sardas de sièntzia, pro lis dare boghe a manera chi sos pitzinnos sardos las potzant tènnere comente figuras de riferimentu chi agiuent sa partetzipatzione de sas pitzinnas a sa sièntzia.

Su libreddu, bilìngue, presentat sas figuras de bator fèminas sardas chi si sunt distintas in disciplinas iscientìficas: Adelasia Cocco (sa prima fèmina "medico condotto" in Itàlia), Eva Mameli (prima botànica de Itàlia), Fulvia Riccardino (prima ingeniera sarda) e Nereide Rudas (prima fèmina chi at otentu sa càtedra ordinària de antropologia criminale e psichiatria).

Aunidas a su libreddu b'at ischedas de sìntesi chi sos pitzinnos podent colorare.

Pro sos mastros est risursa bella a beru, chi podent impreare siat pro s'11 de freàrgiu siat pro s'8 de martzu, Festa de sa fèmina.

Pro iscarrigare su libreddu podides incarcare in custu link. Sas ischedas de colorare las iscarrigades dae inoghe.

(GF.P.)


7.2.22

Duos clàssicos sena tempus pro sas iscolas superiores: Esopo e Saint-Exupéry

Ista chida passada s'Ufìtziu Limba Sarda (Comune capu-filera Bosa) at distribuidu a totu sas iscolas superiores duos libreddos didàticos de dare a totu sos pitzocos.

Dae paritzos annos s'ULS est collaborende cun sas iscolas. Finas a como sos laboratòrios temàticos e su materiale didàticu aprontadu fiant destinados a pitzinnos de iscola materna, elementare e mèdia ma ocannu amus pensadu de propònnere a sas iscolas superiores duos clàssicos sena tempus: Su Printzipeddu de Antoine de Saint-Exupéry (in adatamentu teatrale) e una seletzione de contos de Esopo e Fedro chi amus intituladu Sos animales nos imparant.

Essende chi in sas superiores b'at istudiantes chi benint dae onni bidda de sa zona, s'ispera est chi sos pitzocos tèngiant sa curiosidade de cunfrontare su testu iscritu a norma istandard cun sas maneras diferentes de faeddare in ogni bidda, pro nde tènnere una richesa cunfrontende·si pari-pari.

Comente semper, isperamus chi custu traballu siat unu sèmene chi agiuat a crèschere sa cussèntzia linguìstica in mannos e minores.

Ambos libros sunt curados dae Gianfranca Piras e Maria Giovanna Serchisu de sa sotziedade cooperativa "L'Altra Cultura" de Aristanis. Su progetu gràficu est de Badabò de Enrica Fara. Sas immàgines de Su Printzipeddu sunt de Tiziana Onida; sas immàgines de Sos animales nos imparant sunt de Letizia Marras.

Sa versione "sfogliabile" de sos libreddos si podet abbaidare incarchende in sos cullegamentos chi sighint:

"Sos animales nos imparant" (abbàida)

"Su Printzipeddu" (abbàida)

Chie cheret iscarrigare sos libreddos in formadu pdf si podet cullegare a sos link chi ponimus in fatu:

"Sos animales nos imparant" (iscàrriga)

"Su Printzipeddu" (iscàrriga)

(GF.P.)