29.1.20

Su contu de sas dies imprestadas

A sas ùrtimas dies de ghennàrgiu (sas chi in italianu si narant "Giorni della merla") sos pastores sardos lis naraiant "Dies imprestadas" e naraiant custu contu:

SAS DIES IMPRESTADAS
Unu tempus su mese de ghennàrgiu fiat in cuntierra cun unu pastore.
Ghennàrgiu si contaiat unu mese fritu meda e su pastore si nde ridiat: "Ma ite fritu! Fritu est custu? Deo in campagna fritu non bi nde tèngio".
"Cantu bi giogas chi in antis de finire su mese tue nde perdes totu su bestiàmene, dae su fritu chi at a fàghere?" at naradu Ghennàrgiu.
"Marranu!" l'at rispostu su pastore, e s'est postu a impignu pro tènnere contu su bestiàmene prus chi no in sos àteros meses".
A cussu tempus su mese de ghennàrgiu fiat prus curtzu, e imbàtidu a s'ùrtima die (chi fiat su 29) su pastore, riende, at naradu: "Ebbe', finidu su mese e deo no apo pèrdidu mancu unu pegus. Apo bìnchidu deo".
Tando Ghennàrgiu, primadu e arrennegadu, est andadu dae su mese de Freàrgiu, chi a cussu tempus fiat de 30 dies, e l'at naradu:
"Impresta.mi duas dies
talis chi ponze nie
talis chi ponze froca
chi su pastore si ocat".
Freàrgiu bi las at imprestadas. Ghennàrgiu at fatu cantu prus fritu podiat e su pastore, chi non si l'isetaiat, nd'at pèrdidu totu su bestiàmene. 
Su contu de sas dies imprestadas e su contu de sa mèrula los agatades finas in un'artìculu de "Sardinia post" intituladu pròpiu "Su contu de is diis imprestadas" e in su situ de Nanni 'Elogu, chi est unu situ ricu de contos e curiosidades chi pertocant sa bidda de Iscanu.

27.11.19

"Gioghende e imparende" - Unu sussidiàriu pro pitzinnos de sas primas 3 classes de iscola primària

Est disponìbile in sas librerias su libru Gioghende e imparende - Ghjuchendi e imparendi, ideadu pro sas primas tres classes de iscola primària de s'Istitutu Cumprensivu de Pèrfugas.
Est unu sussidiàriu cun partes dedicadas a grammàtica, pronùntzia, lèssicu, literadura e finas aritmètica. In prus cuntenet ischedas istòricu-geogràficas de sas biddas.
Curadore de s'òpera est Mauro Maxia de Iscofor (Istitutu sardu-cossu de formatzione e chirca), chi at progetadu sas atividades formativas paris cun su dirigente iscolàsticu Gianni Marras.
Sos testos sunt fatos dae mastros e alunnos de sas iscolas de Tzaramonte, Èrula, Laerru, Martis, Pèrfugas e Piaghe, chi dae bator annos ant postu sardu e gadduresu comente matèrias curriculares inseridas in sos PTOF (Pranos Triennales de s'Oferta Formativa).
Pro imbàtere a custu resurtadu, 40 mastras de iscola si sunt formadas faghende unu cursu chi at tratadu de istòria de sa limba, grammàtica, didàtica, literadura e àteras matèrias. In s'annu iscolàsticu 2017-2018 s'Istitutu, faghende rete cun sos Istitutos Cumprensivos de Ossi e Tiesi, at presentadu su progetu "Limba Nostra" finantziadu dae su MIUR,  chi at retzidu su prèmiu Label Europeu de sas Limbas organizadu dae Erasmus Plus e est istadu inseridu in su portale  de sas limbas fatu dae sa Cummissione Europea (ùnicu in rapresentàntzia de totu s'iscola italiana).
Chie tenet praghere de si comporare su libru lu podet ordinare dae su situ de Condaghes (costat 15 èuros).

18.10.19

Bator vìdeos de istòria in sardu pro pitzinnos

In custos annos, essende chi non s'agatat belle nudda de materiale in sardu pro sas iscolas, sos operadores chi ant fatu laboratòrios cun sos pitzinnos si sunt dèvidos ingeniare pro pòdere preparare sas letziones e pro trasmìtere a sos pitzinnos s'amore pro sa limba nostra.
Dae custu impignu nd'at essidu materiales "istravanados", chi non tenent nudda de imbidiare a cussos fatos dae sas mègius domos de imprenta e dae sos mègius istùdios televisivos. Comente custos vìdeos aprontados dae Marcella Ghiani pro sa classe 5ˆ de s'Iscola Primària de Gergei (SU) in s'annu iscolàsticu 2018-2019 (progetu L.R. 3/2009), paris cun sa mastra Lisa Sestu.
Sunt bator vìdeos chi tratant de istòria:
- "Pipius e pipias in Roma antiga" (comente biviant sos pitzinnos de edade romana);
- "De is Sardus pùnicus a su domìniu de Roma" (su percursu chi at fatu s'Ìsula nostra finas a su domìniu de Roma);
- "Sa romanizatzioni de sa Sardigna" (comente est mudada sa Sardigna a pustis de sa conchista romana);
- "Sa religioni in Sardigna" (dae s'ispiritualidade de sos Sardos antigos a sas divinidades "de importatzione", finas a imbàtere a sa cristianizatzione de s'Ìsula).
Totu sos vìdeos sunt publicados in su situ de ULS Sarcidanu - Barbàgia de Seulu.
Àteru materiale de istòria lu podides agatare in su situ de su grupu Storia sarda nella scuola italiana.

Su C.E.A.S. Montalbo de Lodè faghet educatzione ambientale in sardu

Su C.E.A.S. (Tzentru de Educatzione Ambientale) Montalbo de Lodè dae paritzos annos est faghende educatzione ambientale chirchende de aunire sa connoschèntzia de su patrimòniu naturale cun sa cultura e sa limba sarda, pro chi nde nascat una cussèntzia prus manna de cantu s'ambiente est importante e de cantu cheret difesu.
S'idea noa chi su Tzentru est mandende a in antis pro more de s'operadore de Ufìtziu Limba Sarda Angelo Canu est chi sa connoschèntzia de su patrimòniu naturale andat a manu mantesa cun sa connoschèntzia de sa cultura e de sa limba sarda. Pro custa resone, in prus de sas bìsitas guidadas, su Tzentru at ativadu laboratòrios e giogos didàticos cun sos pitzinnos de iscola. Dae custas atividades nd'at nàschidu vìdeos interessantes meda, bortas meda f.atos in sardu, chi sunt istados publicados in su canale Youtube de su C.E.A.S.
Unu vìdeu in particulare nos est agradadu meda: l'at fatu Angelo Canu cun sos pitzinnos de sa classe 5ˆ de s'Iscola Primària de Lodè, paris cun sa mastra Lucia Dolfi. Faeddat de unu supereroe chi si narat Natureddu, chi imparat a sos pitzinnos sas bonas pràticas de sustenibilidade ambientale (chi sos alimentos non cherent dissipados, chi s'arga cheret diferentziada, chi s'abba cheret risparmiada, etc.).
Pro abbaidare sas aventuras de Natureddu incarcade inoghe e ispassiade·bos!

30.5.19

"Connoschimus su mundu in sardu"

S'Unione de sos Comunes de su Barigadu ocannu puru at investidu in cultura e, pro dare sa possibilidade a sos pitzinnos de imparare su sardu, at publicadu duos libreddos de dare in iscola.
Sas iscolas maternas e elementares ant retzidu su libreddu "Connoschimus su mundu in sardu", formadu dae 56 ischedas didàticas aprontadas dae sas operadoras Marinella Marras, Gianfranca Piras e Maria Giovanna Serchisu. Si bi podent imparare sos nùmenes de sas partes de su carenadu e de sa famìllia, imparare comente saludare e nàrrere paràulas gentiles, giogare cun sas istajones colorende, iscriende e retalliende sas pàginas.
Sas iscolas mèdias ant retzidu s'adatamentu teatrale de "Su Printzipeddu" de Antoine de Saint-Exupéry fatu dae Maria Giovanna Serchisu e Gianfranca Piras, chi sos pitzinnos ant a pòdere drammatizare paris cun sos mastros.
Sos libros sunt publicados cun su cuntributu de sa lege regionale 6/2012 (art. 2, comma 13, annualidade 2013), sunt curados dae sa sotziedade cooperativa L'Altra Cultura de Aristanis e sa gràfica est de Badabò de Enrica Fara.
Pro bìdere sos libros in versione "sfogliabile" bos podides collegare a sos link chi sighint:
Sa versione in Pdf  de "Connoschimus su mundu in sardu" si podet iscarrigare dae inoghe.



7.5.19

Sa RAI trasmitit "Mini cuccioli" in sardu

Pro sa cuntentesa de sos prus piticos, dae su 5 de maju sa RAI trasmitit sos cartones animados "Mini cuccioli" in limba sarda.
S'apuntamentu est onni domìniga mangianu a sas deghe mancu cuartu (h 9,45) in RAI 3 e cheret èssere, a pustis de sa bortadura de sa "Pimpa", un'agiudu in prus pro imparare su sardu a sos pitzinnos minores.
Sa bortadura in sardu l'at fata Manuela Ennas e sas boghes de sos protagonistas sunt de Raffaele Chessa (cane), Renzo Cugis (àrbore), Sergio Cugusi (cunillu), Daniele Monachella (rana), Elisa Pistis (anade) e Antonella Puddu (gatulinu).
Ispassiade·bos cun sas aventuras de custos animaleddos, pitzinnos dae sos 2 a sos 90 annos!

11.4.19

"Ti bollu beni mancai..." - Unu libru pro faeddare de s'amore a sos pitzinnos minores

Un'àteru contigheddu bellu pro fàghere animatzione a sa letura a pitzinnos minores. Est su contu "Ti voglio bene anche se..." de Debi Gliori, chi faeddat de Mini, unu matzoneddu chi comintzat a fàghere preguntas in contu de s'amore: cantu durat s'amore? e si Mini s'esseret trasformadu in unu cocodrillu Maxi lu diat chèrrere bene su matessi? e ite càpitat cando non nos agatamus prus?
Marcella Ghiani, operadora linguìstica de Ìsili, at bortadu su contu in sardu ponende·li su tìtulu "Ti bollu beni mancai..." Chie lu cheret ascurtare dae sa boghe de s'operadora podet abbaidare custu vìdeu publicadu in su blog https://ulsarcidanubarbagia.wordpress.com/.